La comarca de la Garrotxa està situada a l'extrem oriental dels Pirineus i té una extensió de 735 km2, repartits en 21 municipis.
És la comarca de muntanya més oriental i la que té menys alçada mitjana: la majoria de la superfície comarcal es troba a menys de 600m d'alçada i les màximes no superen els 1.600m, tret que la diferencia de la resta de comarques de muntanya.
Orogràficament, queda clarament definida, tant al nord com al sud i sud-oest, en fer de divisòria entre els conques hidrogràfiques dels rius Tec i Ter i l'alta conca del riu Fluvià. Aquest últim té el seu origen en la unió de diversos torrents al SW de la comarca, a la Vall d'en Bas, i la creua d'oest a est.
El relleu es caracteritza per al transició de la muntanya a la plana i per l'existència d'una zona volcànica, fet que la fa especialment interessant des el punt de vista geogràfic, tant per la seva complexitat com per les grans variacions paisatgístiques.
Una gran falla inversa ressegueix aproximadament els cursos del Riudaura i el Fluvià i divideix la comarca en dues regions: l'alta Garrotxa i la plana d'Olot. La primera presenta un relleu abrupte i un territori relativament poc alterat per l'activitat humana, amb una estructura d'assentaments basada en l'hàbitat disseminat. Pel que fa a la plana d'Olot, situada al sud del Fluvià, configura un paisatge més suau, caracteritzat per un procés d'humanització al llarg de la vall fluvial, i reforçat per la presència dels volcans.
Les zones forestals ocupen més de tres quartes parts de la superfície comarcal, amb un predomini del bosc d'escleròfil·les en els vessants muntanyencs, i els conreus herbacis de secà s'estenen per les planes de les valls. per una altra banda, el pes de la superfície urbanitzada, que comprèn els nuclis urbans i les zones industrials i comercials, és molt superior al que té en el conjunt de les comarques de muntanya. (text de la diagnosi socioeconòmica, del Pla comarcal de muntanya 2001-2005).
Localització dels ajuntaments de la comarca
|
